La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus

Dramatúrgia: Sílvia Molins i Francesc Ollé
Basada en el conte original de Nunila López Salamero i Myriam Cameros Sierra
Direcció: Sílvia Molins
Intèrprets: Sílvia Molins / Francesc Ollé
Espai escènic / Espai sonor / Vestuari i atrezzo: Sensedrama Teatre
Tècnic: Lluís Garcia
Comunicació: Francesc Ollé
Agraïments:  Nunila López Salamero i Myriam Cameros Sierra
Una producció de Sensedrama Teatre
Durada: 30/60 min., segons versió.
Edat recomanada: A partir de 13 anys

#laventafocsjanocreuenpríncepsblaus

Espectacle sobre feminismes i perspectiva de gènere.

Qui no coneix el conte de La Ventafocs, aquella pobra noia que es converteix en princesa gràcies a una sabata de cristall i a un príncep blau? Com tants altres contes de fades, acaba així: “…i van ser feliços, i van menjar anissos».

La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus és una versió moderna, real i en clau d’humor de Ventafocs i prínceps que han de buscar la millor manera de ser feliços, malgrat tot. Està recomanat per a totes les Ventafocs, Blancaneus, Belles Dorments i totes les dones en general. Ah! I també per a tots els prínceps blaus i no tan blaus.

Val a dir que al programa de Ràdio Mataró Amb veu de dona, amb contingut i perspectiva de gènere, es feia aquest anàlisi sobre l’obra:

«El conte és una crítica a una societat que mostra uns rols ben definits, una societat tradicional i masclista. El rol de la “ventafocs” (la dona passiva que vol trobar marit, casar-se i fer-ho tot per complaure’l) i el rol del “príncep” (el príncep blau que tota ventafocs vol posar a la seva vida).

El nou conte ens mostra una Ventafocs que passa de tristeses i depressions, i que assumeix un nou rol de dona independent. El missatge és que pots triar, que pots aprendre a dir “NO!” i que també els prínceps blaus poden canviar. Que no hi ha “mitges taronges”, que totes i tots som “taronges senceres”. Que s’ha de treballar la individualitat i l’autoestima.

El “síndrome de la Ventafocs” és la por a la independència. Quan arriba el “PROU!” es veu veritablement a ella mateixa.»


Aquest espectacle és la dramatització del conte escrit per Nunila López Salamero i il·lustrat per Myriam Cameros Sierra. El conte ha estat traduït a cinc llengües diferents, se n’han publicat set edicions i ha rebut diversos premis.

L’espectacle en sí té una durada de 30 min. També es pot completar amb una sessió de teatre fòrum, on a través de la dramatització i la participació del públic, obrirem un espai de debat. La durada d’aquesta versió és de 60 min.

ESPECTACLE DE TEXT I PARTICIPATIU, ADREÇAT A PÚBLIC JOVE I ADULT, A PARTIR DE 13 ANYS.

Conte La Cenicienta que no quería comer perdices