Dramatúrgia: Sílvia Molins i Francesc Ollé
Basada en el conte original de Nunila López Salamero i Myriam Cameros Sierra
Direcció: Sílvia Molins
Intèrprets: Sílvia Molins / Francesc Ollé
Espai escènic / Espai sonor / Vestuari i atrezzo: Sensedrama Teatre
Tècnic: Lluís Garcia
Fotos: Mikel Adell
Vídeo: Joan Teixidó
Disseny gràfic: Eulàlia Campderrós Alsina
Comunicació: Francesc Ollé
Agraïments: Nunila López Salamero / Myriam Cameros Sierra / Pla de les Bruixes Associació de Dones de Torrelles de Llobregat / Anna Molins
Una producció de Sensedrama Teatre
Amb la col·laboració de l’Ateneu Torrellenc, l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat, la Societat el Casino de St. Andreu de la Barca, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Empreses Culturals
Durada: 75 min.
Versió reduïda (sense debat): 35 min.
Recomanat a partir de 13 anys.
#laventafocsjanocreuenpríncepsblaussd
#laventafocsjanocreuenpríncepsblaus
Feminismes i perspectiva de gènere.
SUBVENCIONAT PEL PACTE D’ESTAT CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Qui no coneix el conte de La Ventafocs, aquella pobra noia que es converteix en princesa gràcies a una sabata de cristall i a un príncep blau? Com tants altres contes de fades, acaba així: “…i van ser feliços, i van menjar anissos».
La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus és una versió moderna, real i en clau d’humor de Ventafocs i prínceps que han de buscar la millor manera de ser feliços, malgrat tot. Està recomanat per a totes les Ventafocs, Blancaneus, Belles Dorments i totes les dones en general. Ah! I també per a tots els prínceps blaus i no tan blaus.
Val a dir que al programa de Ràdio Mataró Amb veu de dona, amb contingut i perspectiva de gènere, es feia aquest anàlisi sobre l’obra:
«El conte és una crítica a una societat que mostra uns rols ben definits, una societat tradicional i masclista. El rol de la “ventafocs” (la dona passiva que vol trobar marit, casar-se i fer-ho tot per complaure’l) i el rol del “príncep” (el príncep blau que tota ventafocs vol posar a la seva vida).
El nou conte ens mostra una Ventafocs que passa de tristeses i depressions, i que assumeix un nou rol de dona independent. El missatge és que pots triar, que pots aprendre a dir “NO!” i que també els prínceps blaus poden canviar. Que no hi ha “mitges taronges”, que totes i tots som “taronges senceres”. Que s’ha de treballar la individualitat i l’autoestima.
El “síndrome de la Ventafocs” és la por a la independència. Quan arriba el “PROU!” es veu veritablement a ella mateixa.»
Aquest espectacle és la dramatització del conte escrit per Nunila López Salamero i il·lustrat per Myriam Cameros Sierra. El conte ha estat traduït a cinc llengües diferents, se n’han publicat set edicions i ha rebut diversos premis.
En principi, l’espectacle inclou espais de debat i la participació del públic, però també n’existeix una versió reduïda, sense debats.
Sensedrama Teatre 